Projecte 4: STBM – Tunnel Boring Machines (1995-1998)
#ICR 25 anys en 25 Projectes
Fa 25 anys vàrem començar el nostre camí com a ICR participant en dos projectes europeus. El primer, va formar part del projecte BRITE (BRITE BE95-1735) titulant-se “STBM: Tunnel Boring Machines”. Aquest projecte, dedicat a l’anàlisi de tuneladores, es va desenvolupar entre els anys 1995 i 1995.
El projecte STBM tenia com a objectiu millorar la seguretat, proporcionar una millor qualitat i una tècnica d’excavació més rentable per a les tuneladores. El consorci que es va formar per aquest estudi estava format per un contractista principal (BOUYGUES) que operava moltes tuneladores com a usuari final y un important fabricant europeu de tuneladores (HERRENKNECHT). ALGOSYSTEMS S.A va estar a càrrec de supervisar el desenvolupament del software, així com DISCESVA i ICR que van aportar la seva experiència en el control de soroll i vibracions acústiques específiques per tal de reduir el soroll generat per la tuneladora en funcionament. Dos organitzacions d’investigació, LRP i IAI, van proporcionar el marc teòric necessari.
ICR va estudiar diferents solucions i plantejaments sobre com tractar la màquina tuneladora, els equips externs utilitzats i com tenir en compte el nivell de soroll que reben els treballadors del túnel, es va decidir definir el túnel com si fos un conducte. Habitualment per a tractar un conducte acústicament es reforcen les parets amb material absorbent i s’instal·len silenciadors.
Per motius pràctics, tractar les parets del túnel amb material absorbent resultava impossible, per això es va decidir dissenyar un silenciador que reduís el soroll causat pel vagó perforador.
Utilitzant unes mesures dutes a terme mentre es construïa el túnel del metro de Lille juntament amb les mesures realitzades en un model de tuneladora destinat al túnel de l’aeroport de Sydney (de l’empresa Herrenknecht), així com la realització d’un model numèric BEM de la tuneladora, es va dissenyar la solució òptima per a aquest projecte: un vagó silenciador. Donat que els equips sorollosos estaven tots situats a la capçalera de la tuneladora, el vagó silenciador exercia la funció d’un silenciador en un conducte, impedint la propagació del soroll al llarg del túnel.
Aquesta innovadora solució permetria reduir fins a uns 30 dBA el soroll produït per la tuneladora, juntament amb l’opció de poder realitzar un tractament als equips externs sense reduir la seva accessibilitat.
