El mètode permet obtenir la contribució de cada subsistema com un element desacoblat de la resta del conjunt. Aquesta aproximació és equivalent a considerar que la resta de subsistemes estan bloquejats, i que només l’element en estudi contribueix al soroll rebut a l’habitacle.
L’aplicació del mètode permet preveure quins són els elements que més contribueixen al soroll en el subsistema receptor (per exemple un micròfon a l’interior del vehicle assajat) i poder així prioritzar les intervencions sobre components particulars per augmentar el nivell de confort acústic. El mètode pot també aplicar-se per tal d’avaluar la contribució individual de cada subsistema a la vibració mecànica total rebuda en una posició d’interès.
Actualment, la recerca en mètodes GTDT inclou vessants tant en l’àmbit teòric com experimental. Alguns dels recents desenvolupaments teòrics inclouen la millora dels sistemes de resolució d’equacions mitjançant regularització i resampling o l’aprofundiment en el coneixement de sistemes mecànics no lineals. En l’àmbit experimental, la tendència és a optimitzar mètodes de mesura, desenvolupar adaptacions específiques del mètode a casuístiques diverses o flexibilitzar la tècnica per al seu ús amb adquisicions operacionals.
